El cap de setmana del 26 i 27 de març es disputava a Toulouse el 6è Tounoi de Pyrenees d’Hoquei Subaquàtic. L’equip júnior català hi va participar, junt amb la selecció absoluta.
El torneig estava organitzat en dues categories. L’equip júnior va participar a la segona categoria, ja que era la seva primera participació al torneig. A més, cal tenir en compte que la resta d’equips eren formats per jugadors més grans, cosa que feia pensar, de bon principi, que el combinat júnior tenia les de perdre contra uns jugadors més forts físicament, i amb més experiència.
Els júniors jugarien amb la clàssica tàctica 231 que ja havien practicat altres vegades, i que havia donat molt bons resultats, però amb algun canvi de posició entre jugadors que el seleccionador va creure convenient, i que va donar els seus fruits des del començament.
L’equip, començava la seva participació al torneig amb un partit molt igualat i disputat. Van remuntar un 2-0 en contra fins a aconseguir el definitiu 2-3 en el primer partit. Això va pujar la moral als catalans, i va fer veure a tots els equips francesos, que aquest equip no seria la presa fàcil del campionat.
Els dos següents partits els guanyaren amb relativa facilitat els catalans aconseguint fins a 15 gols en un sol partit. Seria en el quart partit, contra Toulouse, que l’equip patiria la primera derrota. L’equip francès practicava un joc molt físic i molt dur, al límit del reglament (sobrepassant-lo fins i tot a vegades). I el combinat català no va saber contrarestar aquesta duresa. En lloc de moure el disc i jugar pel centre, aprofitant la rapidesa dels joves jugadors, es van encaparrar en jugar per la banda, lluitant al xoc contra els francesos, que van guanyar el matx per 7-1. A més, els àrbitres no van estar molt encertats, i això va fer sortir a molts jugadors catalans, que enlloc d’intentar millorar el seu joc, no paraven de protestar. Aquesta circumstància es va parlar després amb tot l’equip, i ja no va tornar a passar en tot el torneig, encara que els arbitratges no milloressin, precisament.
Acabat aquest partit, els catalans guanyarien el següent contra Perpinyà, i perdrien l’últim contra l’equip que va ascendir a la primera categoria al guanyar tots els partits. Aquests comptaven amb un parell de jugadors de la absoluta francesa, que feien molta feina i que els catalans no van poder contrarestar, tot i jugar un molt bon partit.
Així doncs, la jornada de dissabte s’acabava amb els catalans en una meritòria 3a. posició. Diumenge tocaria fer els encreuaments, les possibilitats de quedar primers de la segona categoria, encara existien.
El primer partit de diumenge tornava a ser contra Perpinyà, a qui els catalans ja s’havien imposat dissabte. Aquest cop però, el partit va ser més travat, l’equip júnior no trobava la manera de jugar el seu joc, segurament el dissabte havia passat factura i el rendiment físic havia baixat. Els davanters baixaven lluny, els ales tardaven massa a recuperar posició i els francesos eren durs, i no es deixaven vèncer fàcilment. La primera part, de fet, acabà amb un empat. A la segona, mica en mica, els catalans es van imposar als francesos, i van acabar guanyant el partit meritòriament.
El següent partit eren les semifinals. L’equip català jugava contra l’últim classificat de la primera categoria. Els catalans van tornar a fer un mal partit, la tònica del primer partit contra Perpinyà va continuar, i aquest equip era més dur. Tot i que era un partit que, en les millors condicions, els catalans haurien pogut guanyar, es va perdre per molt poca diferència, quedant-se així els catalans sense final.
Jugarien doncs per la 3a o 4a posició, altre cop contra Toulouse, contra qui havien perdut dissabte. Els joves jugadors tenien moltes ganes a aquest equip, i van sortir molt forts i motivats des de l’inici, i posant algun canvi tàctic per refermar la duresa al darrera, ja que, com hem dit, l’equip local jugava molt dur. El partit dels catalans va ser molt bo en tot moment, segurament dels millors del torneig, i s’arribava a 2 minuts del final amb un 3-3 al marcador. I aquí comença la polèmica del partit. Els àrbitres expulsen al capità de l’equip un minut a fora (encara que després el principal decidiria que eren dos minuts) I els catalans tenien falta en contra i un jugador menys. Els catalans defensaren amb força en tot moment, els arbitres no van veure un disc a la cara dels francesos que hauria suposat la igualtat numèrica, però en canvi, a 30 segons del final, si que en van veure un, de molt dubtós, en contra dels catalans. Així doncs, els francesos tenien falta a favor, a 5 metres de la porteria rival, i amb superioritat numèrica (6 francesos per 4 catalans). L’equip català va defensar com va poder, amb 4 pivots a l’aigua intentant evitar que entres el disc. Però a uns 5 segons del final, el disc va entrar, i va acabar així el partit amb un 4-3 a favor dels francesos. El combinat català es va haver de conformar amb la 4a posició.
Així doncs, els catalans tornaven a casa amb l’espina clavada de l’últim partit, però, això sempre, havent disfrutat molt del torneig. Perquè si una cosa caracteritza aquest grup és el bon rollo entre tots els integrants dins i fora de l’aigua. Les bromes i els riures van ser protagonistes tot el cap de setmana, i això és el que fa que els integrants de la selecció sempre tinguin ganes d’ajuntar-se per jugar a hoquei subaquàtic, l’esport que tant ens agrada, i que tants bons moments deixa.
Crònica de Jordi Llonch Serrano (Vice-capità de la Selecció Catalana Júnior)
Fotografia de Lluís Calderer (Jugador de la Selecció Catalana Absoluta)
