A Valladolid durant els dies 20 i 21 de Febrer s’ha jugat el Campionat d’Espanya per Autonomies. S’han presentat les seleccions d’Euskadi, Castilla i Lleó, Madrid, Andalusia i Catalunya, tant les femenines com masculines.
Les jugadores catalanes revaliden títolEl campionat es disputava a una volta tots contra tots, i amb la classificació sortint dels encreuaments s’enfrontaven 1er vs 4rt i 3r vs 2on. Les guanyadores passaven a disputar la final i les perdedores a lluitar pel 3
er lloc.
Durant la lligueta de dissabte tant Madrid, Andalusia com Catalunya van demostrar un bon nivell, i ganes de passar a la final de diumenge. Madrid, que va apostar per les joves campiones d’Europa el passat estiu amb algunes jugadores experimentades de la Selecció Espanyola, va acabar tercera al perdre contra Catalunya i no poder superar l’equip Andalús. Aquestes que basaven el seu joc en la velocitat de les seves davanteres van poder amb Madrid però no amb les Catalanes. Catalunya portava un equip sòlid des de la defensa, amb un joc força vertical i d’ajuda de les 3 línies de 2 amb les que jugaven, i amb les que van aconseguir imposar-se a tots els equips. Euskadi i Castella Lleó portaven equips amb jugadores poc experimentades les quals no van tenir opcions en cap moment.
Tot i haver perdut durant la lligueta, la semifinal Madrid - Andalusia es va transformar en una lluita per entrar a la final que es va decantar a favor de l’equip madrileny, més compacte, amb més frescor després de tots els partits i que va saber imposar un joc col·lectiu amb bones escapades de la davantera. Ma
drid va poder amb una Andalusia que li va mancar aletejar i més ganes de guanyar el partit, i així es plantà a una final que tenien monopolitzada les catalanes i les andaluses durant els últims anys amb un 4 a 0 a favor.
El diumenge es va jugar la final, Catalunya - Madrid, durant els 15 minuts de la primera part les catalanes van anar sempre per davant en el marcador, però les madrilenyes seguien fent mal al mig del camp, amb uns espectaculars canvis de banda i demostrant una gran tècnica individual. Les catalanes per la seva part hi van posar la presència al fons de la piscina, amb una última línia de defenses contundent que quan avançava costava d’aturar. La segona part va començar amb un 3 a 0 a favor de les catalanes, que van sortir disparades i van anar marcant les diferències, encaixant un gol en contra, fins al 5-1 final que les va portar a revalidar el títol de campiones.
Classificació final femenina: Catalunya, Madrid, Andalusia, País Basc i Castella i Lleó.
La selecció masculina empata i els àrbitres decanten la balança cap a MadridLa selecció catalana masculina, s’havia pres aquesta competició amb la màxima serietat, amb concentracions prèvies, participació a torneigs internacionals i entrenaments amb la selecció Holandesa (bronze a l’últim mundial). Les dues últimes edicions l’equip madrileny s’havia imposat amb autoritat sobre el combinat català, i només l’any passat es va aconseguir empatar-los durant la lligueta amb un treballat 1-1.
A la lligueta de dissabte, el clàssic Catalunya-Madrid va començar amb un gol dels madrilenys just al principi del partit. Una jugada que els catalans no van controlar pel mig del camp, els jugadors de Madrid van aprofitar la seva velocitat i van empènyer el disc fins al fons de la porteria. La reacció no es va fer esperar gaire i al cap de pocs minuts els catalans es van instal·lar a la porteria rival fins que la “bocina” va aturar el joc amb un 1-1 al marcador. Així va acabar la primera part, amb un partit molt obert, amb molts contraatacs, i tot per decidir.
A la segona part els catalans no van perdonar, i a la primera acció del partit els 6 jugadors no van sortir a respirar fins que va sonar la xapa metàl·lica amb el disc dins la porteria. Una jugada conjunta pel mig del camp, que els madrilenys van intentar aturar sense èxit. Cada vegada que intentaven treure el disc cap a una banda, els catalans el tornaven a col·locar en direcció porteria amb les línies molt juntes i pressionant des del porter fins al davanter centre. Amb el 2-1 al marcador i els minuts cansant les cames dels dos equips, el joc es va encallar durant els últims minuts del partit fins que l’àrbitre principal en va pitar el final.
El diumenge la final prometia encarant els 2 equips que ho han guanyat tot durant els últims 10 anys. Madrid just havia perdut el primer partit durant 3 anys en aquesta competició, però encara no estava res decidit.
El partit va començar de cara pels catalans que es van avançar al marcador i van mantenir l’avantatge durant tota la primera part. Però a la segona va canviar el guió i la pressió dels madrilenys va forçar algunes expulsions catalanes i els va permetre marcar el gol de l’empat. A 4
minuts del final del partit, Madrid s’avançava de nou en el marcador, però aquesta vegada va arribar a temps la reacció catalana que en les següents jugades van tornar a col·locar-se a la portaria contrària i impedint el relleu dels madrilenys van aconseguir el gol de l’empat. Així va acabar el partit de dues parts de 30 minuts i va començar el malson arbitral.
Segons el reglament, si s’empata s’han de jugar dues parts de 5min i després es decideix a gol d’or. Al·legant falta de temps de piscina només es va jugar una part de 5 min que va acabar amb el mateix 2-2. I llavors els àrbitres van decidir resoldre el partit a tres penals per equip. Els penals és un 2 contra 1 a 3 metres de la porteria. Madrid va marcar els seus tres penals, i Catalunya només 2 ja que el 3er l’àrbitre no va donar vàlid un gol quan el porter va parar el disc amb les aletes, i només està permès tocar el disc amb l’stick. Així un any més Madrid queda campió tot i que aquest any no ha guanyat cap dels dos partits a Catalunya.
Pel què fa als altres equips, Euskadi, que feia dos anys que no s’hi presentava, tot s’ha de dir, per decisions federatives extraesportives que perjudiquen clarament l’esport, aquest any va optar per reaperèixer amb uns jugadors totalment novells.
Barrant l’entrada a la selecció del País Basc a l’actual capità de la selecció espanyola (5ª en el darrer mundial) per decisions presidencialistes Basques totalment llastimoses, i que a més amb aquestes injustes decisions van provocar que altres jugadors com el davanter dret titular de la selecció espanyola (jugador del tercer millor equip de la lliga espanyola 2008-09) i altres jugadors s’autodescartéssin davant la negativitat del nou seleccionador Basc de no portar el millor equip competitiu.
Com a resultat final, marcadors en contra força clars (20-0), rellevant el que havia estat una poderosa selecció a l’últim lloc, i que ni tan sols es va dignar a venir a l’entrega de trofeus, faltant a la resta de seleccions.
Castella i Lleó, va incorporar joves amb ganes però que encara han de rodar una mica més i Andalusia jugava amb un equip mixt.
Classificació final masculina: Madrid, Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó i País Basc.
