Ara que ja en passat uns dies..., i hem pogut descansar, ens agradaria que els 12 jugadors que vau ser seleccionats pel Campionat d'Autonomies de Valladolid, ens comentessiu a oksubcat@gmail.com les experiències viscudes, com us vau veure i com vau veure l'equip.
I tot allò que creieu que pot ajudar a millor la selecció cara al futur i cara al proper Torneig de Madrid.
Moltes gràcies.
dilluns, 9 de març del 2009
16 i 17 de maig Torneig a Madrid
Ens han convidat com a Selecció Catalana a anar al I Torneig de Madrid el cap de setmana del 16 i 17 de maig (us confirmaré dates).
Mirarem d'organitzar algun stage i uns quants entrenaments específics per a preperar aquest event.
La convocatòria de jugadors per aquest Torneig no està tancada, per tant, ens agradaria que tots els que heu rebut el mail responguessiu amb un comentari al bloq abans de divendres. Necessitem veure el cuòrum que hi ha i poguer donar l'OK a la organizació.
Salut i moltes gràcies!
Mirarem d'organitzar algun stage i uns quants entrenaments específics per a preperar aquest event.
La convocatòria de jugadors per aquest Torneig no està tancada, per tant, ens agradaria que tots els que heu rebut el mail responguessiu amb un comentari al bloq abans de divendres. Necessitem veure el cuòrum que hi ha i poguer donar l'OK a la organizació.
Salut i moltes gràcies!
dimarts, 3 de març del 2009
Emoció fins al final al Campionat d’Autonomies
Aquest passat 28 de Febrer i 1 de Març s’ha celebrat a Valladolid la última edició del Campionat d’Autonomies d’Hoquei Subaquàtic, en el que la selecció catalana hi hem enviat un equip femení i un masculí. Els dos equips s’havien anat construint amb les millors jugadores i els més entregats dels diversos equips que per tot el territori català practiquen aquest esport a pulmó lliure, Figueres, Blanes, Castellar del Vallès, Sabadell, Barcelona, Lleida i Tarragona. Els equips estaven preparats per afrontar el repte de recuperar la primera posició d’aquest campionat que no van poder aconseguir l’any anterior. Sabiem que seria difícil, però l’objectiu estava clar, arribar a les finals desplegant un bon joc i lluitar-les al límit. El quadre femení es decidiria en una doble volta entre els tres equips participants, el millor equip dels 4 partits s’emportaria el trofeu. El quadre masculí era una lligueta tots contra tots, amb semifinal i final. Els equips a batre, Andalusia per les catalanes i Madrid per la selecció masculina.
L’equip femení, capitanejat per Alicia García va començar el campionat enfrontant-se a les defensores del títol, patint en un partit que s’anava igualant a cada gol. Les Andaluses van demostar la seva gran forma física i una millora en el joc col·lectiu, que convertia cada pujada per la banda en un perill pel marcador català. Arribaven entre dues i tres jugadores a la vegada ajudant-se les unes a les altres per acabar col·locant el disc fins a 3 vegades dins la portaria defensada per Natalia Perez. Però la nova tàctica utilitzada per les catalanes, amb només 2 davanteres i 4 jugadores per darrere del disc van permetre aturar les escapades de l’equip andalús i van permetre un cop dins de l’àrea de la portaria contaria tenir prous jugadores per empènyer el disc fins al final del canaló. Així van aconseguir una primera victòria treballadíssima davant de l’equip que més internacionals té de tota la competició.
El segon cara a cara va tenir lloc el mateix dissabte a última hora, després d’haver guanyat a Madrid amb un còmode 3-7, i d’haver anat pulint errors i deixat els nervis enrere. Tot i així el partit va tornar a fer vibrar les aficions dels dos equips. Van haver-hi gols per a tothom. Van començar les catalanes inaugurant el marcador, però les andaluses no estaven disposades a cedir la primera plaça tant fàcilment. Van apretar el ritme d’aleteig, van ajuntar línies i com un sol bloc van anar empatant cada vegada que les catalanes s’avançaven. En els últims minuts una gran jugada per la banda esquerra amb Natalia, Alicia i Dana acabant el gol, donaven la sensació que Catalunya podia tenir el partit controlat, però un cop més el conjunt verd i blanc va donar un cop d’autoritat al partit i va marcar de nou, dues vegades seguides, la última a pocs segons del final sentenciant el partit a favor de les adaluses.
Al final de la jornada els dos equips estaven empatats a punts i només els diferenciava els gols a favor, que s’haurien d’esperar a diumenge, quan els dos equips jugaven contra Madrid per veure qui finalment s’emportava el trofeu.
El diumenge l’equip català va fer la seva feina i va acabar el campionat amb 2 gols més que Andalusia fet que les ha portat a recuperar aquest trofeu que s’havia resistit durant les útlimes edicions.
El conjunt masculí, entrenat per Sergi Gou, amb un equip bastant renovat respecte l’any anterior, i que portava innovacions tàctiques per sorprendre al rival va començar la competició arrassant als equips de Castilla y León i Adalusia. Aquest no van posar la pressió necessària sobre el disc i els catalans van poder desenvolupar el seu millor joc, movent el disc d’una banda a l’altre del camp, entrant per les cantonades, i combinant entre els ales i els davanters amb un gran Àngel López al mig del camp dirigint l’atac dels de Gou.
A les 17h del dissabte arribava la primera prova de foc. L’equip de la Comunitat de Madird, que la temporada passada va guanyar el Campionat d’Autonomies, venia preparat per revalidar el títol. Els catalans, concentrats van començar un partit boig que durant els primers 3 minuts van ser un seguit de faltes en contra que anaven acostant perillosament el disc a la porteria de Marc Borràs. Però un cop estabilitzat el partit els catalans es van fer forts a la banda i van començar a guanyar metres, sempre amb els ensurts que la velositat dels joves jugadors de Madrid afegien al partit. Un parell de vegades va acabar el disc per darrera la portaria catalana. El partit estava trabat, els Madrilenys nerviosos van començar a acusar les expulsions i sense saber com es van trobar per darrere del marcador. Una jugada assajada des de la cantonada de la seva portaria va fer que el disc acabés sense remei dins la llauna madrilenya. Però aquí no va acabar el partit, tot i que abans d’acabar la primera part el catalans van tenir una segona oportunitat per marcar, aquest cop els de Madrid van deixar clar que el partit encara no havia acabat i que plantarien cara a la segona part. I així va ser pràcticament tota la segona part va ser un setge a la portaria catalana, la inexperiència va fer que un gol cantant de Carlos passés per sobre la portaria, i el setge continuava. Els catalans no tant ben organitzats com s’esperava es desempellegaven del disc, i a falta de la pressió dels davanters la defensa va haver d’esforçar-se al màxim per mantenir la portaria a zero. Tot i així a 5 segons pel final una falta des de l’exterior de l’àrea lleugerament a la dreta va acabar picant a la llauna catalana i va marcar el final del primer round, ja que el diumenge es tornarien a enfrontar Madrid-Catalunya a la final.
La final es plantejava complicada pels de Gou, que durant el partit del dissabte només havien vist portaria un parell de vegades i ho havien aprofitat, però els madrilenys havien pogut marcar fins a 6 gols clars tot i haver-ho desaprofitat. Aquest cop però tot l’equip català va sortir concentrat, decidit a no cedir ni un pam a l’adversari, i es va aconseguir que no hi haguessin les escapades que s’havien patit durant el dissabte. Tot i així a mitjans de la primera part va arribar el gol madrileny després d’un intent de remuntar per la banda dreta, Serafin va aprofitar una badada de la defensa per acabar marcant. Els ànims de la nostra selecció però no van baixar, i amb un gol en contra es van disposar a remuntar el partit, vàries incursions per la banda esquerra van deixar el disc a la cantonada de la portaria madrilenya. Aquesta vegada no va poder ser, el disc no va acabar mai d’entrar dins del calaix de metall de 3m de llarg que defensaven els de Madrid. I així va acabar la primera part. Durant els primer 7 minuts de la segona part es va tornar a defensar la portaria catalana, ja que semblava que amb la diferencia d’un gol no en tinguessin prou. Després de patir alguna expulsió i mantenir el marcador amb la diferència mínima els catalans es van tornar a trobar en superioritat numèrica, 6 contra 5 i van tornar a apretar la portaria rival tot i que no van aconseguir acabar les jugades. Durant els últims minuts del partit, ja a la desesperada la selecció va intentar obrir més el joc però la velocitat i presència dels de Madrid no va permetre que cap jugada s’acostés a portaria. I així va sonar la sirena al final del partit, deixant un any més a la nostra selecció en segona posició, tot i que amb la sensació d’haver-se deixat la pell a l’aigua i havent lluitat per aconseguir el podi més alt.
Per mantenir en el cas de la selecció femenina i superar en el cas de la masculina només en queda seguir entrenant fins l’any que ve.
Escrit per: JORDI MATAS
L’equip femení, capitanejat per Alicia García va començar el campionat enfrontant-se a les defensores del títol, patint en un partit que s’anava igualant a cada gol. Les Andaluses van demostar la seva gran forma física i una millora en el joc col·lectiu, que convertia cada pujada per la banda en un perill pel marcador català. Arribaven entre dues i tres jugadores a la vegada ajudant-se les unes a les altres per acabar col·locant el disc fins a 3 vegades dins la portaria defensada per Natalia Perez. Però la nova tàctica utilitzada per les catalanes, amb només 2 davanteres i 4 jugadores per darrere del disc van permetre aturar les escapades de l’equip andalús i van permetre un cop dins de l’àrea de la portaria contaria tenir prous jugadores per empènyer el disc fins al final del canaló. Així van aconseguir una primera victòria treballadíssima davant de l’equip que més internacionals té de tota la competició.
El segon cara a cara va tenir lloc el mateix dissabte a última hora, després d’haver guanyat a Madrid amb un còmode 3-7, i d’haver anat pulint errors i deixat els nervis enrere. Tot i així el partit va tornar a fer vibrar les aficions dels dos equips. Van haver-hi gols per a tothom. Van començar les catalanes inaugurant el marcador, però les andaluses no estaven disposades a cedir la primera plaça tant fàcilment. Van apretar el ritme d’aleteig, van ajuntar línies i com un sol bloc van anar empatant cada vegada que les catalanes s’avançaven. En els últims minuts una gran jugada per la banda esquerra amb Natalia, Alicia i Dana acabant el gol, donaven la sensació que Catalunya podia tenir el partit controlat, però un cop més el conjunt verd i blanc va donar un cop d’autoritat al partit i va marcar de nou, dues vegades seguides, la última a pocs segons del final sentenciant el partit a favor de les adaluses.
Al final de la jornada els dos equips estaven empatats a punts i només els diferenciava els gols a favor, que s’haurien d’esperar a diumenge, quan els dos equips jugaven contra Madrid per veure qui finalment s’emportava el trofeu.
El diumenge l’equip català va fer la seva feina i va acabar el campionat amb 2 gols més que Andalusia fet que les ha portat a recuperar aquest trofeu que s’havia resistit durant les útlimes edicions.
El conjunt masculí, entrenat per Sergi Gou, amb un equip bastant renovat respecte l’any anterior, i que portava innovacions tàctiques per sorprendre al rival va començar la competició arrassant als equips de Castilla y León i Adalusia. Aquest no van posar la pressió necessària sobre el disc i els catalans van poder desenvolupar el seu millor joc, movent el disc d’una banda a l’altre del camp, entrant per les cantonades, i combinant entre els ales i els davanters amb un gran Àngel López al mig del camp dirigint l’atac dels de Gou.
A les 17h del dissabte arribava la primera prova de foc. L’equip de la Comunitat de Madird, que la temporada passada va guanyar el Campionat d’Autonomies, venia preparat per revalidar el títol. Els catalans, concentrats van començar un partit boig que durant els primers 3 minuts van ser un seguit de faltes en contra que anaven acostant perillosament el disc a la porteria de Marc Borràs. Però un cop estabilitzat el partit els catalans es van fer forts a la banda i van començar a guanyar metres, sempre amb els ensurts que la velositat dels joves jugadors de Madrid afegien al partit. Un parell de vegades va acabar el disc per darrera la portaria catalana. El partit estava trabat, els Madrilenys nerviosos van començar a acusar les expulsions i sense saber com es van trobar per darrere del marcador. Una jugada assajada des de la cantonada de la seva portaria va fer que el disc acabés sense remei dins la llauna madrilenya. Però aquí no va acabar el partit, tot i que abans d’acabar la primera part el catalans van tenir una segona oportunitat per marcar, aquest cop els de Madrid van deixar clar que el partit encara no havia acabat i que plantarien cara a la segona part. I així va ser pràcticament tota la segona part va ser un setge a la portaria catalana, la inexperiència va fer que un gol cantant de Carlos passés per sobre la portaria, i el setge continuava. Els catalans no tant ben organitzats com s’esperava es desempellegaven del disc, i a falta de la pressió dels davanters la defensa va haver d’esforçar-se al màxim per mantenir la portaria a zero. Tot i així a 5 segons pel final una falta des de l’exterior de l’àrea lleugerament a la dreta va acabar picant a la llauna catalana i va marcar el final del primer round, ja que el diumenge es tornarien a enfrontar Madrid-Catalunya a la final.
La final es plantejava complicada pels de Gou, que durant el partit del dissabte només havien vist portaria un parell de vegades i ho havien aprofitat, però els madrilenys havien pogut marcar fins a 6 gols clars tot i haver-ho desaprofitat. Aquest cop però tot l’equip català va sortir concentrat, decidit a no cedir ni un pam a l’adversari, i es va aconseguir que no hi haguessin les escapades que s’havien patit durant el dissabte. Tot i així a mitjans de la primera part va arribar el gol madrileny després d’un intent de remuntar per la banda dreta, Serafin va aprofitar una badada de la defensa per acabar marcant. Els ànims de la nostra selecció però no van baixar, i amb un gol en contra es van disposar a remuntar el partit, vàries incursions per la banda esquerra van deixar el disc a la cantonada de la portaria madrilenya. Aquesta vegada no va poder ser, el disc no va acabar mai d’entrar dins del calaix de metall de 3m de llarg que defensaven els de Madrid. I així va acabar la primera part. Durant els primer 7 minuts de la segona part es va tornar a defensar la portaria catalana, ja que semblava que amb la diferencia d’un gol no en tinguessin prou. Després de patir alguna expulsió i mantenir el marcador amb la diferència mínima els catalans es van tornar a trobar en superioritat numèrica, 6 contra 5 i van tornar a apretar la portaria rival tot i que no van aconseguir acabar les jugades. Durant els últims minuts del partit, ja a la desesperada la selecció va intentar obrir més el joc però la velocitat i presència dels de Madrid no va permetre que cap jugada s’acostés a portaria. I així va sonar la sirena al final del partit, deixant un any més a la nostra selecció en segona posició, tot i que amb la sensació d’haver-se deixat la pell a l’aigua i havent lluitat per aconseguir el podi més alt.
Per mantenir en el cas de la selecció femenina i superar en el cas de la masculina només en queda seguir entrenant fins l’any que ve.
Escrit per: JORDI MATAS
Jugador de la selecció catalana masculina i GSBarcelona
Fotografies fetes per: ROGER RAFEL
Jugador de la selecció catalana masculina i GSBarcelona
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
