L'Absoluta a Toulouse

El passat cap de setmana, del 26 i 27 de març, es va jugar a Toulouse el 6è Tounoi de Pyrenees d’Hoquei Subaquàtic. En aquesta competició hi va participar la Selecció Catalana Absoluta Masculina amb 10 jugadors.

La competició estava programada de manera que els equips s’enfrontessin tots contra tots el primer dia, per fer una classificació prèvia, i per a poder fer encreuaments, semifinal i final l’endemà.

Al campionat hi havia dues divisions i 14 equips participants. L'Absoluta, que ja ha participat en diverses ocasions s’ha guanyat el dret a jugar al més alt nivell (1a divisió) gràcies als resultats assolits en passades edicions.

Una de les principals dificultats d'aquest Torneig la té el terreny de joc. El camp té la particularitat de tenir dues profunditats segons la divisió a la que es juga, sent d’uns 2’5 metres el de segona divisió, i baixant fins a gairebé 4 metres el camp de primera divisió, augmentant la dificultat, però millorant la fluïdesa del joc.

El campionat es va iniciar amb bons resultats per a l’equip català guanyant un a un cadascun dels enfrontaments del dissabte, quedant com únic equip imbatut a l'acabament de la jornada. Això sí, lluitant fins l’últim moment, doncs França és un dels països on es practica més aquest esport i els equips que participen en aquest torneig no són precisament equips fluixos...

Tot i les bones sensacions del dissabte, diumenge era el dia important, el dia dels encreuaments i la final.

Malauradament , després de superar bé el primer creuament, vàrem perdre el segon. El que ens havia de conduir cap a la final.

Va ser un partit molt intens, i l’equip va pagar no saber gestionar les polèmiques desicions arbitrals després d'anul·lar dos gols legals. Però la veritat és que els nervis ens van trair i no és pot culpabilitzar l'arbitratge ni restar mèrit  al joc dels rivals, que sí ens van saber jugar.

Així doncs ens va tocar jugar la semifinal per lluitar el 3er o 4rt lloc. El partit va ser intens, més que els altres, doncs no podíem deixar escapar un altre partit. I la victòria va ser més que contundent: un 14 a 0 que ens van fer pujar al tercer esglaó del podi.

Després d’un viatge llarg, però en bona companyia dels companys, varem tornar cap a casa amb un gust agredolç a la boca, per no haver jugat la final. Però de tot s’aprèn! 

L’any que ve no ens agafaran per sorpresa!

Crònica d'Enric Pegueroles.
Fotografia d'Angel Lòpez.
Jugadors de la Selecció Catalana Absoluta.