Al bloc de Tarragona el Guillaume ha publicat un magnífic article on parla del Torneig de Barcelona i la nostre selecció catalana.
http://hockeysubtgn.blogspot.com/2008/05/ix-torneig-de-barcelona-de-hoquei.html
Moltes felicitats tio, està molt bé, m'he emocionat, sobretot el relat dels últims minuts de l'últim partit, bua!
Si vols, el podries enviar a la Federació catalana perquè provin de publicar-lo. Potser s'ha de redirigir una mica, i que surti el nom sencer de "selecció catalana", les fotos són guapes.
Sense dubte, de les teves ganes, n'hem d'aprendre tots.
Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Molt bé! M'ha agradat molt l'article! Realment és vibrant i rellegint-lo, recordes tots el moments del partit, quan baixaves sense aire per fer l'últim esforç, o quan miraves el rellotge per veure quan acabaria el partit. Recordes les faltes fetes i rebudes i la contundència dels últims minuts. Realment és un article explosiu. El recomano a tothom!
Gràcies guillaume per la feina feta, dins i fora de l'aigua!!
Espero que ens tornem a veure.
Per cert, crec que estaria bé que es pogués fer una exposició de la percepció del joc que hem fet... Una mena de valoració de com han anat els partits en general, i comentar una mica per sobre (o més afons si cal) com ha jugat la gent, si cal canviar alguna actitut, etc. Per exemple, un dels errors que vam cometre i que hem de mirar de canviar és que l'equip no va jugar cap partit al mateix nivell. Ens limitavem a fer l'esforç imprescindible per guanyar els partits i ja està. Els primers partits que recordo contra Barcelona 2 o contra les nòies, no vam fer cap joc en equip, no feiem bé els relleus, no hi havia proximitat entre les dues línies(davanters-defenses), etc. Segons el nivell de l'equip que teniem davant ens esforçavem més o menys. I una altra cosa que no em va agradar, és com vam baixar els braços contra Barcelona! Encara que hi hagi a l'aigua l'Àngel o el Jordio Matas, i que a l'equip hi hagi jugadors amb més qualitat que d'altres, no està clar que puguin guanyar. Tot i que sempre és un partit difícil, si juguem junts i presionem als jugadors més forts per a que no puguin pensar, els podem guanyar! Si recordeu, els partits amb ells sempre començaven molt ajustats, i era quan ens marcaven el primer gol, que després feien el que volien. Crec que hem d'aprendre a ser més forts de cap. Un gol no és ni una victoria, ni una derrota. Només és un gol! El gol que els vam marcar no va ser una victoria, calia continuar jugant fort i bé. I el goal que ens van marcar ells, tampoc era el de la victòria. Jo crec que la victoria la vam regalar nosaltres. Tot i així, reconec que sent un equip acostumat a jugar junts i amb jugadors de calitat com tenen, són un equip difícil. Les coses com siguin. Però jo em refereixo a l'actitut de l'equip`en general...
Una cosa més, jo al meu equip, faig servir una tàctica diferent a la de la selecció catalana i segurament, cada tàctica deu tenir les seves varietats a cada equip del que venim. Per això crec que seria convenient, avans de començar els campionats com a selecció catalana, que fem algunes xerrades tàctiques d'equip. Fins i tot cal parlar de les faltes a favor i en contra, per fer una millor defensa prop de porteria (ens van fer algún gol de falta a favor) i per fer un millor atac (no recordo cap gol de falta prop de la seva porteria). Parlar dels canvis i funcions de cada jugador dins de l'aigua... Son detalls importants que fan pujar el nivell de l'equip.
Jo vaig intentar parlar amb l'equip de les faltes, sobretot en contra, però la gent va arribar tard. Des de el meu punt de vista, trobo malament que ens presentem a 10 minuts de començar un campionat dins de l'aigua. No s'ha escalfat, no s'ha parlat...
I això últim no és nou. Crec que és el primer error que s'ha de corregir.
Algú vol afegir alguna cosa més?
I a vanda de crítiques constructives, crec que no estaria de més que miressim d'organitzar més sovint alguna trobada de la selecció catalana per tal d'entrenar junts i jugar partits contra equips que vulguin venir a jugar (per exemple organitzar catalana 1 contra catalana 2, o convidar a equips francesos, que estan molt a prop...
Deixo el comentari a l'aire a veure què en penseu...
I en tot cas: Fins aviat!
Enirc.
Gracies tios, pels comentaris, m'ha agradat que os agradi :D Tan sol volia compartir les mevas sensacions per que els nous jugadors s'animen a participar en les torneigs que es on jo vaig aprendre mes.
Si penseu que a la fede le interesa, pues el texto esta lliure de drets ;) ho podeu traduir modificar y enviarlo, no veig cap problema.
Respecte al comentari de l'Enric, estic totalment d'accord. Lo que mes ens fa falta es esser un equip, primer de tot fora de l'aigua.
Recordo altres campionats aquest any cuan el Sergi i el Angel van dirigir molt mes el equip i tratavem de jugar com els deian, escalfavem tots junts, estiravem tots junts, anavem a sopar tots junts. Crec que es important fer ho aixi, perque juguem junts molt poques vegadas, i a l'hora de competir es nota cuan un equip es coneix o no. També tenim que fer ho bé quan no estigui el Sergi. Som prou grans per xerrar i organitzarnos, no cal deixarle sol amb el papel de cridar i dir ho que no es fa be. Si perdem, perdem junts i si ganem, ganem junts.
A part d'aixo, com sempre em va agradar molt jugar amb vosaltres. Miraré quins equips francesos hi ha a prop d'aqui, a veure si poc contactar amb ells. Sino sempre es pot jugar contra quaselvol equip catala per ensayar tacticas i fer un bo sopar a prop de casa...
Fins aviat,
Un abraç
/guille
Publica un comentari a l'entrada